Compatibilitat cap endavant

La compatibilitat cap endavant o compatibilitat ascendent és una característica de disseny que permet que un sistema accepti l'entrada destinada a una versió posterior de si mateix. El concepte es pot aplicar a sistemes sencers, interfícies elèctriques, senyals de telecomunicacions, protocols de comunicació de dades, formats de fitxers i llenguatges de programació. Un estàndard admet la compatibilitat cap endavant si un producte que compleix amb versions anteriors pot processar adequadament l'entrada dissenyada per a versions posteriors de l'estàndard, ignorant les peces noves que no entén.

L'objectiu de la tecnologia de compatibilitat cap endavant és que els dispositius antics reconeguin quan s'han generat dades per a dispositius nous.^[1]

La compatibilitat cap endavant per al sistema anterior normalment significa retrocompatibilitat per al nou sistema, és a dir, la capacitat de processar dades del sistema antic; el nou sistema acostuma a tenir una compatibilitat total amb l'antic, ja que es poden processar i generar dades en el format del sistema anterior.

La compatibilitat cap endavant no és el mateix que l'extensibilitat. Un disseny compatible cap endavant pot processar al menys algunes de les dades d'una futura versió de si mateix. Un disseny extensible en canvi facilita l'actualització. Un exemple d'ambdues idees de disseny es pot trobar als navegadors web. En qualsevol moment, un navegador actual és compatible cap endavant si accepta adequadament una versió més nova d'HTML. Mentre que la facilitat amb què es pot actualitzar el codi del navegador per processar l'HTML més recent determina la seva extensió.